Óscar Navarro, alcalde de Polinyà del Xúquer. / EPDA Molt es parla als últims de temps de política, entenent aquest com l’acció que fan les grans administracions espanyoles (govern central i autonomies). Poc ens parem a pensar quan parlem d’ella, en la política local. Aquella que realitzen milers de persones al nostre país i en la majoria del casos de forma desinteressada. L’acció dels representants dels nostres Ajuntaments, és cada vegada més complicada. Els Ajuntaments espanyols continuem sent els grans damnificats en el repartiment del recursos econòmics del nostre país, però és cert, que a hores d’ara som de les poques administracions que sempre està oberta a escoltar a la ciutadania. Sent per altra banda, l’administració, que a causa de d’eixa proximitat, està acabant assumint una gran quantitat de competències (i incumbències, com diem al món local) encara que no ens corresponga. A més ens trobem en un moments de canvies bastants profunds. La radicalització política d’una part de la nostra societat, està instaurant un missatge en què per primera vegada ú no és responsable de res d’allò que li passa. Sempre hi ha un culpable, però mai, encara que siga en una menuda part es vol assumir part d’eixa responsabilitat. Ens estem convertint en éssers completament individualistes i absolutament materialistes, sense tindre en compte, que vivim en una societat complexa i que sols des de la col·laboració, l’empatia, l’enteniment i la solidaritat podem avançar com a societat. Que molts del problemes individuals, tant socials com econòmics, que ens aqueixen a ciutadans i ciutadanes sols tenen solució a nivell de conjunt i sense deixar a cap persona pel camí.
És cert que el més difícil en aquest moment pot ser trobar solucions a molts del grans problemes, mentre que sembla fàcil donar lliçons des d’una perspectiva de certa comoditat per a molts i moltes de nosaltres. Fàcil detectar problemes, però molta lentitud i complexitat a l’hora d’intentar solucionar alguna cosa.
Per això és hora de demanar una certa coresponsabilitat a tot el món. Al món polític que ha de fer el paper que se li demana, arribar a acords i solucionar problemes reals del dia a dia. A les administracions superiors que han de començar a assumir les seues responsabilitats o en cas de continuar derivant-les, derivar també els recursos per a què els Ajuntaments en pugem fer front. I a la pròpia ciutadania, que ha d’entendre que viure en comunitat requerix no sols tindre drets, sinó també certs deures, per a fer de la nostra una societat millor i on tots en veiem representats.
Comparte la noticia