José Zahonero Vivó

José Zahonero Vivó

El Camp de Morvedre ha comptat amb importants per­sonatges religiosos. Alguns han destacat per la seua pietat amb els més necessitats i d’altres per la dedicació a l’oratòria i la do­cència. El cas de José Zahone­ro Vivo n’és un. Este capellà va nàixer a Sagunt el 20 de març de 1903. El seu pare era nascut a Set-Aigües però treballava com a secretari del jutjat municipal de la ciutat. Va ser ordenat per juny de l’any 1929. Obtingué el docto­rat en Teologia i la llicenciatura en dret canònic per la Universi­tat Pontifícia de València. L’any 1932 ja era capellà de les religio­ses angèliques i el 1933 va estar adscrit a l’església de Sant Martí Bisbe i Sant Antoni Abat de la capital.

Va ser també professor del Seminari Diocesà i de l’Institut Lluís Vives de València. El 1945 fou destinat com a cape­llà de l’església de Santa Maria d’Ontinyent. Finalment des d’octubre de 1952, fins a la seua jubilació en 1978, fou canonge de la Col·legiata de Sant Berto­meu del Cap i Casal. Allí va mo­rir el 20 de desembre de 1994.

Un dels aspectes més des­tacats de la seua trajectòria religiosa fou l’oratòria. Va re­córrer gran part de la geografia espanyola per fer sermons i con­ferències, tant per teatres com per acadèmies. Se n’arribaren a comptabilitzar fins a 12.000 en esglésies i cerimònies religioses.

Entre les seues dedicacions més fructíferes va destacar la literària. Escrigué gran nombre de poesies i participà en diver­sos jocs florals de les poblacions d’Alacant i Castelló. El 1951 va actuar com a mantenidor dels Jocs Florals de “Lo Rat Penat”. Al llarg de la seua vida va obtin­dre més de 50 guardons i pre­mis en diverses festes populars poètiques. Va realitzar diversos llibres de poesia com els titulats: “Poemas franciscanos (1946) o “Como pesas corazón! Poe­mas”(1987).

Publicà també “Sacerdotes Mártires (Archidiócesis Valenti­na, 1936-1939)” (1951), dedicat als religiosos perseguits des de 1936. Va ser traductor i direc­tor literari de l’editorial alcoiana “Marfil” de temes de pedagogia, psicologia, sexualitat i pastoral matrimonial. Va realitzar di­versos llibres de text d’història d’Espanya i religió per a batxi­llers en eixa mateixa editorial. A més va fer publicacions per a escoles de magisteri i insti­tuts laborals, entre d’altres. Va traduir nombroses obres del francés, italià i portugués sobre psicologia juvenil i matrimoni. Va deixar inèdits uns 10 llibres de textos. Compongué una part considerable d’himnes i gojos cantats per les esglésies valen­cianes. Va col·laborar en prem­sa i ràdio. Fou guionista de cine i realitzà alguns documentals dedicats al Congrés Nacional d’Ensenyament Eucarístic ce­lebrat a València el 1950. Gra­và un LP dedicat a la vida de la Mare Sacrament.

Va estar vinculat a la seua co­marca natal, malgrat els contin­us viatges i canvis de residència. Entre la seua obra dedicada a Sagunt destaca el “Himno a los Santos Patronos” i “Himno a Sa­gunto”. La música d’esta últim la va compondre Bernabé Sanchis Porta. Es va estrenar a Sagunt per a la festa de Santa Cecília de 1930. L’acte va celebrar-se el 23 de novembre en el cinema Sagunt del passeig de la Glorie­ta. Va estar cantat per xiquetes de les escoles i jóvens. A més va comptar amb la participació de la banda de música. El 1980 es declarà himne oficial de la ciu­tat.

En definitiva, Zahonero va ser un personatge religiós de gran repercussió per la seua obra es­crita. Els llibres amb el seu nom circulaven per una gran part de les escoles i la seua oratòria s’escampava per nombroses es­glesies. Molt cants dedicats a patrons són encara vius en les poblacions. Al Camp de Morve­dre és recordat per haver nas­cut a Sagunt i sobretot per ser l’autor del seu himne. Així que pels seus grans mèrits i per for­mar part de la comarca mereix el títol de “Personatge… i d’ací”.