El Puig, història viva de la Comunitat Valenciana

Álvaro Gijón

El passat 9 d’Octubre les valencianes i els valencians vam celebrar el dia de la Comunitat Valenciana, i sens dubte, no se m’ocorre un altre lloc millor que El Puig per a gaudir d’aquest dia tan especial. Pot semblar pretensiosa aquesta afirmació, però abans que ningú se’m tire al coll, us explique perquè el Puig és una part fonamental de la nostra història.

Com bé saben alguns, el 9 d’octubre celebrem l’entrada del Rei Jaume I a la Ciutat de València per a alliberar-la del domini musulmà. Però abans que això ocorreguera, les tropes cristianes estaven assentades al Castell situat a la muntanya de la Patà del Puig, des d’on es va planificar l’assalt a la Ciutat de València.

Preses les posicions estratègiques, els soldats dels dos bàndols es van enfrontar en la batalla del Puig (en la zona on hui es troba l’ermita de Sant Jordi), victòria que va ser fonamental per a l’avanç de les tropes cristianes cap a la Ciutat de València. Fixeu-vos si aquesta batalla va ser important que actualment es troba retratada en el Victoria & Albert Museum de Londres.

Fruit de l’estada de Jaume I al Puig encara conservem molts vestigis, però al meu entendre, destacaria el Reial Monestir del Puig que hui dia és un emblema indiscutible del nostre poble.

Han passat molts anys des que el Rei Jaume I caminava per les muntanyes del Puig, però el que sens dubte no ha canviat és el caràcter humil, treballador i amable de la seua gent.

Per això no és d’estranyar que les veïnes i veïns del Puig, des que inaugurarem la democràcia, hagen apostat majoritàriament per governs municipals socialistes. No hi ha dubte que, durant aquests anys, les polítiques progressistes han anat millorant les condicions de vida dels puchencs sense perdre l’essència de ser poble.

Aquests governs socialistes han contribuït al fet que hui al Puig els nostres majors puguen gaudir de les cures que necessiten, que els nostres menuts puguen créixer en un poble pensat per a la infància, que els nostres joves puguen formar-se en un poble amb oportunitats, i que els adults puguem viure en un poble pròsper amb ocupació, serveis i qualitat de vida.

No obstant això, vivim en un món incert, on no hem acabat d’eixir d’una crisi i ja estem entrant en la següent, per això, hui més que mai resulten necessaris governs municipals de la gent.

Malgrat les dificultats, hem d’estar orgullosos del patrimoni que tenim i conservar-lo perquè les generacions futures puguen gaudir de la nostra història. Solament així, continuarà viva la nostra essència, la de ser poble.

I és que, com va dir Vicent Andrés Estellés ‘Allò que val es la conciencia de no ser res sino s’és poble’.