Dones, lletres i històries (Congrés d'Estudis del Camp de Morvedre)

Ponents al Congrés. FOTO EPDA

Des de les meues primeres investigacions m’he plantejat transversalment el gènere. He intentat donar-li el valor que toca. Sempre he sentit que la reconstrucció història és incompleta si en cada acte no es té en compte el paper femení. Eixe ésser humà que tal volta no haja estat protagonista dels documents ni del qualsevol altre material. Però no és excusa per a oblidar-la. La dona no sols ocupa un lloc sinó enlluerna. Eixa sensació l’he sentida en descobrir la primera baronessa d’Estivella, Francesca de Monsoriu o la duquessa d’Almodòvar quan va ser senyora del poble. M’ha fet sentir prop les dones que es manifestaren a Estivella el 1911. M’ha ajudat a interrogar-me pel seu paper en aquelles primeres societats musicals. La dona m’ha inquietat tant que en investigar-la he sentit la temptació de transformar-la en lletra i literatura. Així va nàixer la meua obra de teatre inèdita “Les 11 de maig” o la novel·la publicada“Francesca d’Estivella”.

Eixes són les raons per les quals en escoltar el gran Posteguillo quan reflexionava del paper de la dona en la literatura històrica em vaig reconfortar. Em fiu creure amb més motius que sense dona no hi ha història, present i futur. Amb ella, en la investigació i en la novel:la històrica, s’entén íntegrament l’evolució de la humanitat. No ho oblidem com a lectors, historiadors o escriptors. Sense dona no hi ha res.