Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Dones, lletres i històries (Congrés d'Estudis del Camp de Morvedre)
Lluis Mesa és cronista oficial d'Estivella
0
LLUIS MESA - 02/12/2014
Ponents al Congrés. FOTO EPDA
Els Congressos d’Estudis del Camp de Morvedre són un cert.
Els qui n’hem viscut tots ho sabem. El descobriment d’allò que fan uns altres
investigadors resulta enriquidor. També hi ha idees que et fan reflexionar
especialment. No perquè siguen excel·lents, que de segur ho són, sinó perquè
afecta les nostres fibres més sensibles com a historiadors. Entre elles em
quede hui amb una de les múltiples aportacions que hi exposà Santiago Posteguillo. Va dir que allò que ha intentat superar des del seu
primer èxit és la idea d’incorporar a la dona d’una manera creïble dins les
reconstruccions històriques. Fou una crítica d’una companya a les seues primeres obres el que li va marcar
per fer-ho.
Des de les meues primeres investigacions m’he plantejat transversalment
el gènere. He intentat donar-li el valor que toca. Sempre he sentit que la
reconstrucció història és incompleta si en cada acte no es té en compte el
paper femení. Eixe ésser humà que tal volta no haja estat protagonista dels
documents ni del qualsevol altre material. Però no és excusa per a oblidar-la.
La dona no sols ocupa un lloc sinó enlluerna. Eixa sensació l’he sentida en
descobrir la primera baronessa d’Estivella, Francesca de Monsoriu o la duquessa
d’Almodòvar quan va ser senyora del poble. M’ha fet sentir prop les dones que es manifestaren a Estivella
el 1911. M’ha ajudat a interrogar-me pel seu paper en aquelles primeres
societats musicals. La dona m’ha inquietat tant que en investigar-la he sentit
la temptació de transformar-la en lletra i literatura. Així va nàixer la meua obra
de teatre inèdita “Les 11 de maig”
o la novel·la publicada“Francesca d’Estivella”.
Eixes són les raons per les
quals en escoltar el gran Posteguillo quan reflexionava del paper de la dona en
la literatura històrica em vaig reconfortar. Em fiu creure amb més motius que
sense dona no hi ha història, present i futur. Amb ella, en la investigació i
en la novel:la històrica, s’entén íntegrament l’evolució de la humanitat. No ho
oblidem com a lectors, historiadors o escriptors. Sense dona no hi ha res.