Benvinguda a Valéncia, Pilar. Però de veritat

Valéncia no és una ciutat qualsevol. Valéncia es viu. Es respira. És la llum que esclata en cada rajola, l’aroma de taronger que sorprén en un cantó, la brisa que acaricia la pell al final del dia. És gent que no es rendeix, que matina sense fer soroll -més allà de Falles- i que se’n va a dormir tard amb les persianes mig pujades per si entra una brisa de Llevant. Valéncia és forta, hospitalària, directa. I, sobretot, té memòria.

Per això, Pilar Bernabé, li donem la benvinguda a esta ciutat. Però no una benvinguda protocol·lària o buida. Li la donem si ve, per fi, a estar al costat dels valencians i les valencianes. Si torna amb la voluntat de comprometre’s de veritat, amb els peus en terra i els ulls posats en les necessitats reals de la gent d’ací.

No cal amagar-ho: el seu ascens ha sigut més un premi a la lleialtat amb el Govern central i Ferraz que no a una trajectòria dedicada a la ciutat. L’hem vista massa sovint com a portaveu dels interessos del seu partit, i no com a defensora dels interessos de Valéncia. I això, ací, no passa desapercebut.

La DANA ens va ensenyar moltes coses. Una, dolorosament clara, és que quan més es necessita l’administració, no sempre hi és. Que els valencians es van ajudar entre ells mentre des del Govern central es mirava cap a un altre costat. Que les promeses no sequen ni netegen cases ni carrers ni consolen qui ho ha perdut tot. I que dir “la culpa és de l’altre” no reconstrueix res.

Valéncia no és una ciutat d’excuses. És una ciutat de fets. Ací valorem el treball ben fet, la paraula complida i l’esforç constant.

I en això, té molt a aprendre –i molt a reconéixer– en qui hui lidera esta ciutat: María José Catalá. Una dona amb les idees clares, amb sentit del deure, profunda coneixedora de Valéncia i valenta per prendre decisions pensant en el bé comú. Catalá ha tornat l’estabilitat, la proximitat i la gestió a una ciutat que ho demanava a crits. Ha demostrat que es pot governar amb fermesa i, a la vegada, amb sensibilitat. Ha triat estar a prop de la gent, fins i tot quan no era fàcil. I això també és lideratge.

Per això, senyora Bernabé, si ha vingut a exercir l’oposició, que ho faça amb responsabilitat. Amb idees, no amb insults. Amb respecte institucional. Amb lleialtat a Valéncia abans que a Ferraz. Perquè servir a esta ciutat vol dir posar-la per damunt de tot, fins i tot del partit.

Els valencians estem cansats del soroll. Volem una política amb mirada pròpia dins del millor país del món, però amb cor mediterrani. Una política de veritat, feta des del carrer i per a la gent. Volem una oposició útil, que critique amb fonament, però que també propose. Que no siga un mur, sinó un pont.

Així que sí, benvinguda, Pilar, si ve a canviar de veritat. Si ve a escoltar, a caminar pels barris, a parlar amb la gent sense guió. Benvinguda si ve a construir, a sumar, a deixar-se la pell per Valéncia. Benvinguda si ve per vocació, i no només per un sou.

Perquè Valéncia no es mereix menys. I, sobretot, perquè Valéncia ho mereix tot.