L'HORA DE LA VERITAT

El cas Mazón es concreta en una pregunta: què va fer el president de la Generalitat Valenciana la vesprada en què una DANA de dimensions bíbliques assolà diverses comarques valencianes i ell estava desaparegut, incomunicat i inactiu mentre morien ofegades 227 persones?. Mai una hora -la que va de les 19:30 a les 20:30 del maleït 29 d'octubre de 2024- ha tingut tanta importància per a dirimir la responsabilitat política -i ara, ai!, penal- d'un càrrec públic. Finalment, tot se sap, i els secrets més amagats, els pecats més ocults, les vergonyes més dissimulades acaben aflorant com la lava d'un volcà que ens deixa sorpresos per la seua potència destructiva. 

Durant aquella hora es van producir la majoria de les més de 200 víctimes mortals que estem plorant des d'aquella data. Durant aquella hora els habitants de les poblacions afectades per les barrancades encara creien que podien continuar fent vida normal perquè ningú no els havia avisat que la mort venia tacada de fang. Durant aquella hora el mateix president de la Generalitat ens havia fet creure que ja es trobava al CECOPI i  liderava les disposicions per a fer front a la catàstrofe. Ara sabem que durant aquella hora el molt honorable President de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, encara estava on no hauria d'haver estat, encara continuava reunit amb qui no hauria d'haver estat i fent encara allò que no tocava fer, ja que únicament hauria d'haver estat al CECOPI amb la resta de responsables tècnics i polítics per tal de donar immediatament l'alarma que podria haver salvat moltes de les 227 persones que varen morir perquè ningú no els havia advertit que havien de deixar les seues plantes baixes i pujar al primer pis dels edificis, que no podien baixar als garatges per a traure els cotxes, que havien de buscar llocs alts i segurs per a evitar que el corrent apocalíptic que venia pels barrancs se'ls emporatara com uns barquets de paper. 

D'ací a alguns dies -més prompte que tard- algú deixarà anar allò que ara encara és un secret dit amb veu molt baixa, un rumor que encara no s'ha expandit, un tro de bac informatiu que els amos de la traca tracten de controlar perquè no esclate i envie a fer la mà de la manera més indigna el president que estava desaparegut, incomunicat i inactiu mentre morien més de 200 persones. La venjança -diuen- és un plat que se serveix fred, i és ben cert, ja que en un futur molt pròxim, el cercle impermeable que ara custodia amb disciplina soviètica la informació que la societat valenciana exigeix saber acabarà cedint, el búnquer que amaga la veritat acabarà tenint una escletxa i per aquest forat arribarà la barrancada històrica que ha de fer desaparèixer de la memòria del poble valencià la figura del seu president més inútil, incompetent i mentider. 

Quan el fum de la mascletà haurà desaparegut la societat valenciana tindrà una idea precisa de la magnitud de la incompetència de l'home que varen triar com a president de la Generalitat, la profunditat de la seua insolvència i el seu nivell d'ineptitud  Sabrem amb qui estava de veritat durant el dinar del Ventorro i després d'haver-se fet els últims carajillos i, sobretot, què va passar durant l'hora de la seua desgràcia, la que va de les 19:30 a les 20:30, la que ha tingut tantes versions diferents i contradictòries, la que té la clau de les raons de tantes mitges veritats i tantes mentides. 

Assegurar-se la impunitat penal tot mostrant la foto en què es veu com entra triomfant a la reunió del CECOPI a les 20:30 no el salvarà de la pena dels telenotícies, de les tertúlies de la ràdio i dels magazines de matí i de vesprada de totes les cadenes -fins i tot de les més pròximes al PP-  on tant els presentadors més conservadors com els opinadors més combatius destaquen la seua insolvència i el cabàs de mentides amb què tracta de dissimular la insuportable realitat: no pot dir ni amb qui estava ni què estava fent des que va acabar el dinar que compartia amb la periodista Maribel Vilaplana i arribà a L'Eliana per a incorporar-se a la reunió del CECOPI que tot just 10 minuts abans havia enviat l'inútil avís d'alarma que no va salvar cap vida, senzillament perquè totes les víctimes ja feia més d'una hora que havien mort ofegades a les seues plantes baixes, als garatges, als seus negocis, als polígons industrials o en qualsevol carrer o autovia. 

És -només- qüestió de temps. Ja van cinc manifestacions multitudinàries amb milers i milers de bona gent indignada precedides pels familiars de les víctimes mortals, pels pares o fills o germans o esposos d'alguna de les 227 persones que varen morir perquè qui havia d'haver-los avisat d'allò que venia no estava on calia. Caurà…!