ALBERT LLUECA. -EPDAEl cas d'Íñigo Errejón ens ofereix una oportunitat per reflexionar sobre la fortalesa i la potència del feminisme com a moviment social. A l'estat espanyol, hem vist polítics implicats en una àmplia gamma d'il·legalitats: des de robatoris descarats fins a imputacions a les seues parelles, germans o a ells mateixos. Hem presenciat referèndums prohibits, policies patriòtiques dirigides contra altres partits, espionatge polític, sospites de morts oportunes, jutges prevaricadors i casos de lawfare. Malgrat tot això, cap polític ha dimitit, apel·lant sempre a la presumpció d'innocència o fent-se les víctimes d'una conspiració.
En contrast, el feminisme ha demostrat una capacitat única per forçar fins i tot els polítics més resistents a acceptar la seua sort i sortir per la porta de darrere abans d'exposar-se a l'escarni públic. Aquest moviment és indomable, i això és extremadament positiu, ja que ens impulsa cap a un futur millor.
El feminisme, com a moviment social, ha aconseguit el que altres moviments no han pogut: responsabilitzar els poderosos i exigir un comportament ètic i just. Aquesta força transformadora és essencial per construir una societat més equitativa i justa. La seua capacitat per mobilitzar i conscienciar la societat sobre les injustícies de gènere és un testimoni del seu poder i rellevància.
Tot i això, és important condemnar fermament les accions d'Errejón. Estic en contra del que ha fet i crec que és crucial que els polítics siguen responsables dels seus actes. La integritat i l'ètica han de ser pilars fonamentals en la política, i qualsevol desviació d'aquests valors ha de ser denunciada i sancionada.
A més, gràcies a la Llei del "Només Sí és Sí", des del moment de la denúncia, la dona ja és considerada víctima i se li pot oferir protecció immediata. Aquesta legislació és un pas important per garantir la seguretat i el suport necessari a les dones que pateixen violència de gènere, reforçant així la importància del feminisme en la nostra societat.
Per educar la societat sobre la Llei del "Només Sí és Sí" i els seus beneficis, és fonamental començar per la base: l'educació escolar. Introduir programes educatius que expliquen els drets de les dones, la importància del consentiment i les conseqüències legals de la violència de gènere pot ajudar a crear una generació més conscient i respectuosa. A més, és crucial que aquests programes siguen inclusius i adaptats a diferents edats per assegurar que el missatge arribe de manera efectiva a tots els estudiants.
A més de l'educació formal, les campanyes de sensibilització pública són una eina poderosa per arribar a un públic més ampli. Utilitzar els mitjans de comunicació, les xarxes socials i altres plataformes per difondre informació sobre la Llei del "Només Sí és Sí" pot ajudar a desmitificar conceptes erronis i a promoure una comprensió més profunda dels drets de les víctimes. Aquestes campanyes han de ser constants i accessibles, utilitzant un llenguatge clar i exemples reals per connectar amb la població.
També és essencial formar els professionals que treballen directament amb les víctimes de violència de gènere, com ara policies, jutges, metges i treballadors socials. Proporcionar-los una formació específica sobre la Llei del "Només Sí és Sí" i sobre com tractar les víctimes amb empatia i respecte pot millorar significativament la resposta institucional i assegurar que les víctimes reben el suport adequat des del primer moment.
Fomentar el diàleg i la participació col·lectiva pot ajudar a construir una societat més conscient i compromesa amb la lluita contra la violència de gènere. Organitzar tallers, debats i grups de suport on es puga parlar obertament sobre la Llei del "Només Sí és Sí" i els seus beneficis pot empoderar les persones i crear una xarxa de suport sòlida per a les víctimes. Aquestes iniciatives poden ajudar a trencar el silenci i a promoure una cultura de respecte i igualtat.
Per involucrar els mitjans de comunicació en aquesta tasca d'educació, és essencial establir una col·laboració estreta amb periodistes i editors per assegurar una cobertura adequada i sensible dels temes relacionats amb la Llei del "Només Sí és Sí". Els mitjans de comunicació tenen un paper crucial en la formació de l'opinió pública i poden ajudar a difondre informació precisa i educativa sobre aquesta legislació. És important que els mitjans eviten el sensacionalisme i se centren a proporcionar informació clara i basada en fets, destacant els beneficis de la llei i les històries de les víctimes que han estat protegides gràcies a ella.
A més, els mitjans de comunicació poden organitzar programes especials, documentals i entrevistes amb experts en violència de gènere, advocats i activistes per aprofundir en la comprensió de la Llei del "Només Sí és Sí". Aquests programes poden oferir una plataforma per discutir els aspectes legals, socials i emocionals de la llei, així com per compartir testimonis de víctimes i supervivents. Això no només augmenta la visibilitat de la llei, sinó que també humanitza les experiències de les víctimes, fomentant una major empatia i comprensió entre el públic.
Les xarxes socials també són una eina poderosa que els mitjans de comunicació poden utilitzar per educar la societat sobre la Llei del "Només Sí és Sí". Les campanyes en línia, els vídeos informatius i els gràfics explicatius poden arribar a un públic ampli i divers, especialment entre els joves. Els mitjans poden col·laborar amb influencers i creadors de contingut per difondre missatges clau i promoure discussions sobre la importància del consentiment i els drets de les víctimes. Aquestes iniciatives poden ajudar a crear una cultura de respecte i suport a les víctimes de violència de gènere.
És crucial que els mitjans de comunicació treballen en estreta col·laboració amb les organitzacions de la societat civil i les institucions governamentals per assegurar una cobertura coherent i coordinada de la Llei del "Només Sí és Sí". Aquesta col·laboració pot incloure la creació de guies de bones pràctiques per a la cobertura de casos de violència de gènere, així com la formació de periodistes en temes de sensibilitat de gènere. Treballar junts pot ajudar a garantir que la informació difosa siga precisa, respectuosa i efectiva en la seua tasca educativa.
En altres països d'Europa, s'han implementat diverses estratègies per abordar problemes similars.
Per exemple, a Suècia, s'ha adoptat un enfocament integral que inclou l'educació des de les escoles primàries fins a les universitats, amb programes específics sobre igualtat de gènere i consentiment. A més, les campanyes de sensibilització pública són constants i utilitzen una varietat de mitjans per arribar a diferents segments de la població.
A Alemanya, s'ha establert una xarxa de centres de suport per a víctimes de violència de gènere que ofereixen assistència legal, psicològica i social. Aquests centres treballen en estreta col·laboració amb les autoritats locals i els mitjans de comunicació per assegurar que les víctimes reben el suport necessari i que la societat estiga informada sobre els seus drets.
A França, s'han implementat lleis estrictes que penalitzen la violència de gènere i ofereixen protecció immediata a les víctimes. A més, s'han creat programes de formació per a professionals de la salut, la policia i el sistema judicial per assegurar que estiguen preparats per a tractar casos de violència de gènere amb la sensibilitat i el respecte necessaris.
A Noruega, s'ha posat un èmfasi especial en la prevenció, amb programes educatius que aborden la igualtat de gènere i la violència des de la infància. A més, les campanyes de sensibilització pública són freqüents i utilitzen testimonis reals per conscienciar la població sobre la importància del consentiment i els drets de les víctimes.
El feminisme no només és un moviment de lluita per la igualtat de gènere, sinó també un motor de canvi social que desafia les estructures de poder establertes i promou una societat més justa i equitativa.
La seua influència és una prova de la seua fortalesa i de la seua capacitat per transformar el món en un lloc millor per a tothom. Alhora, hem de mantenir-nos ferms en la condemna de qualsevol comportament inadequat, independent.
