L'Arxiu organitza una exposició sobre la taronja a la torre medieval de Benavites

L'Associació L'Arxiu junt a l'Ajuntament de Benavites organitzen un exposició que serà inaugurada demà dissabte a les 12 hores que tracta sobre "La taronja a La Vall de Segó", i que estarà durant unes setmanes a la torre medieval del municipi de Les Valls.

L'etapa feliç de la vinya i el vi de Sagunt, la Vall del Palància i la Vall de Segó es truncà als primers anys del segle XX. La invasió de la fil•loxera va llançar a perdre la pròspera economia del vi. La plaga va ser detectada a Nules (Castelló) el 1907.

El camp saguntí oferia, als primers anys del segle XX, les plantacions de vinya que van fer famós el seu vi, principal riquesa agrícola d'aquesta comarca, economia que en més d'una ocasió va ser motiu de desagradables successos com el que apunta El Faro de Sagunto (núm. 19, del 4 de setembre de 1909): “Tiroteo. En las proximidades del puerto de esta ciudad, se produjo el lunes un tiroteo entre los guardas del Sindicato de Policía Rural y unos obreros que estaban sustrayendo uvas de una viña. Uno de los obreros resultó herido”.

El 1912 la fil•loxera envaïa els camps saguntins i arribava a Sogorb el 1915. La plaga fil•loxèrica va coincidir amb un estancament i posterior declivi de les transaccions comercials amb França, país que havia remuntat els seus problemes provocats per l’oídium i la fil•loxera, mentrestant hi havia abastiment amb els vins valencians en general i els saguntins en particular, fins que el país gal va poder refer part de les seues vinyes, infectades per les plagues, i solucionar les seues necessitats d'importació recorrent a la seua colònia d'Algèria.

Davant de l’escassetat de comerç d'exportació, els baixos preus i els estralls causats per la fil•loxera, pocs van ser els llauradors que van poder sobreviure a tanta calamitat i renovar les plantacions de vinya. Els llauradors de l'Alt Palància van tornar a l'antiga agricultura de l'olivera i la garrofera, i es van acollir a les ajudes estatals, mentre que al Baix Palància, o Camp de Morvedre, rebien un nou i prometedor cultiu: el taronger.

Les primeres plantacions de tarongers al terme de Sagunt són anteriors a 1894 i es van realitzar a les terres més pròximes a la marjal, ja que aquestes no eren molt bones per a les vinyes, per la qual cosa suposem que els nostres llauradors, fins a finals del segle XIX, van preferir el cultiu de la vinya al del taronger a pesar que ja s’albirava com a cultiu per al futur del camp saguntí. Les primeres exportacions eren ja una realitat. El que al segle XVIII es consideraven “jardines de naranjos y limoneros”, va passar a ser, i així ho insinuà la Societat Vitivinícola Saguntina als seus membres, el cultiu que hauria de substituir la vinya, aconsellant plantar el taronger en les terres de regadiu.

"Aunque en algunos secanos marginales se volvieron a reponer algunos viñedos, sobre todo de moscatel, la verdad es que la superficie ocupada por este cultivo descendió de forma drástica en todo el valle. En la parte más alta, el partido de Viver, se pasó de 7.589 has. en 1889 a tan sólo 172 en 1945; en la parte media, partido de Segorbe, de 4.809 a 421; en la parte baja, partido de Sagunt, de 6.936 a 1.540. En este último por tanto el viñedo aguantó mejor la crisis, pero la expansión del naranjo lo ha ido erradicando de casi todas partes. En 1976 quedaban todavía 353 has, pero en el momento actual sólo se pueden encontrar varias parcelas de carácter residual” (Juan Piqueras. “El vino de Sagunt y Valle del Palancia”. Braçal, 3-1990).