Cerrar

Y además...

Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.

Entendido

Cerrar

Edición Alicante Edición Castellón Edición Valencia DANA Arte y Moda Comunitat Deportes En valencià Opinión Sucesos TV

Secciones |

Registro

Acceso

| Síguenos en |

Boletín diario

Iniciar búsqueda

Cerrar

Estás en: EPDA

opinión

25 LÍNIES I UN PAPER

Senyes i senyals d'identitat comarcal

Lluis Mesa és cronista oficial d'Estivella

LLUIS MESA - 05/11/2014

Lluis Mesa. FOTO EPDA

El debat al voltant de la necessitat de trobar lleis i observatoris que protegisquen les senyes d’identitat valencianes fa pensar en el significat de tan destacat vocable. En primer lloc, cal tindre clara les diferències entre senyes identitàries i els senyals d’un poble. Les primeres, si seguim allò que marca el diccionari de l’Acadèmia, ens remet a una característica o detall distintiu. És a dir, suposa un element que identifica essencialment un territori. Tanmateix el senyal presenta un matís: és una empremta que en el transcurs del temps ha fet una societat i també un avís d’obligació, prohibició o protecció. Les senyes són creades per un col·lectiu humà sense pensar-ho.

Els senyals són realitzats més conscientment i aprofiten alhora per defendre la personalitat d’un grup. Arribats a esta situació i quan una llei vol protegir-ne unes senyes, caldria plantejar-se quines se’n necessiten protegir. Qualsevol element no és una senya ni tampoc totes empren els mateixos senyals de protecció. Per exemple l’orxata o la paella són més dignes de protecció amb la figura legal d’una denominació d’origen que amb una llei de senyes. Els monuments poden preservar-se, en major mida, amb una llei de patrimoni i un Consell de Cultura. També la llengua pot protegir-la millor una entitat lingüística legal o un mitjà de comunicació públic.

Els signes propis com la Senyera o l’himne tenen cobertura en una llei de símbols. En definitiva, el conjunt de senyes posseïxen majoritàriament figures legislatives pròpies que poden consolidar-les. En este cas una llei de senyes és una redundància o el reconeixement que un govern és incapaç de protegir el que ja ha estat legalment protegit. És una forma de no creure en les mateixes institucions que ha creat. Una manera, sobretot, d’atraure a entitats i associacions a les quals es vol donar suport en vespra d’eleccions. Així que protegim les senyes amb els senyals identitaris i figures legislatives que ja tenim. Cal defendre més els fons d’unes senyes que les formes de fer-ho. És necessari protegir amb menys soroll i amb més força.

Comparte la noticia