Polèmica amb l'arxiu del Monestir de Sant Esperit

Lluís Mesa.

El Camp de Morvedre gaudix d’extraordinaris fons arxivístics que formen part del nostre patrimoni. Alguns d’ells necessiten major suport de les institucions, com els municipals, i sobretot crear una xarxa comarcal que els protegisca millor. Uns altres estan en procés de recuperació, o almenys eixe seria el desig, com és el cas del dels Alts Forns. Però entre tot eixe context n’hi ha un privat de gran trajectòria i contingut. Es tracta del que posseïx el monestir de Sant Esperit de Gilet.

En els últims anys s’està fent un gran esforç per posar-lo a l’abast dels investigadors i de les investigadores. El treball del seu arxiver Alberto Marín té ja els primers resultats i a poc a poc es camina pel camí adequat. Per eixe motiu el fet que siga notícia en tot l’Estat eixe fons arxivístic produïx tristor, quan es fa des de les veritats a mitges i desprestigiant en part una institució que hauria de tindre un major reconeixement. Tot ve perquè un destacat musicòleg, Rodrigo Madrid, va presentar a Brasil un llibre dedicat a les sonates del segle xvii en el qual anunciava el descobriment d’una peça musical existent en este arxiu religiós de Gilet. Una notícia que a priori hauria d’alegrar a la comarca i que, malauradament, significa tristor per tots els que l’estimen a causa de les inexactituds que ha pronunciat l’esmentat investigador.

És veritat que Madrid va estar a l’Arxiu però també cal dir que eixe document no es troba en el fons de l’Arxiu. La realitat és que fins a ella va arribar amb una fotocòpia de l’estimat José Climent d’una peça música, l’original de la qual se suposava es trobava a Sant Esperit. A banda l’esmentat professor mai no ha tingut l’amabilitat de comunicar a eixe arxiu que anava a fer una publicació on faria estes apreciacions. A més en declaracions públiques s’ha queixat de l’estat del centre, sense dir que està posant-se en valor; i ha dit que el seu arxiver és el col·laborador Vicente Escriva i no Alberto Marín. En definitiva, comença l’any amb una notícia que hauria de ser gojosa, si tot s’haguera fet de manera adequada i en positiu. Cal confiar que eixa polèmica se supere i es tracte este tema com s’ha de tractar.