Cerrar

Y además...

Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.

Entendido

Cerrar

Edición Alicante Edición Castellón Edición Valencia DANA Arte y Moda Comunitat Deportes En valencià Opinión Sucesos TV

Secciones |

Registro

Acceso

| Síguenos en |

Boletín diario

Iniciar búsqueda

Cerrar

Estás en: EPDA

opinión

25 LÍNIES I UN PAPER

La valencianització dels nostres pobles: Algar i Algímia

Mesa és cronista oficial d'Estivella

LLUIS MESA - 28/01/2015

Lluis Mesa.

Una de les característiques pròpies del pobles que viuen de manera coherent la seua realitat lingüística i cultural és la normalització de la toponímia. Quan la pronúncia i l’escriptura del seu nom coincidix amb allò que ha sigut la història resulta més respectuós amb el passat i la idiosincràsia del parlar de la gent. A molts ajuntaments els ha costat aconseguir-ho però hui en dia el mapa toponímic valencià està en gran part normalitzat. El 13 de gener l’Acadèmia Valenciana de la Llengua treia una notícia en la qual esmentava aquelles poblacions valencianes que no tenien el seu topònim normalitzat. Sortosament al Camp de Morvedre quasi tots ho estan: des d’Albalat dels Tarongers (1986), Quartell (1982), Quart de les Valls (1985) fins a Canet d’en Berenguer(1984), malgrat que són els que resulten més diferents entre el castellà i valencià. Alguns, això sí, mantenen el format bilingüe com el cas de Sagunt (1987).

Fins i tot Torres Torres llevà el guionet per normalitzar-lo en 1993. Però allò que crida més l’atenció és que dos localitats, del tot fàcil de normalitzar, no han contemplat eixa iniciativa. Es tracta per una banda d’Algar de Palància. Un municipi especialment sensible en tot el relatiu a la recuperació de la llengua i la cultura. Sols es tractaria de posar-li un accent per a fer que el nom estiga ortogràficament en valencià. L’altre és el d’Algímia d’Alfara. Esta vegada es tracta d’un accent i d’un apòstrof. És també un poble molt sensible a la normalització de la llengua. Tant en un cas com l’altre sembla que el consens polític perquè plantege la corporació eixe canvi no és massa complicat. Potser és tan senzill que no l’han pensat. De segur que no és per falta de voluntat dels seus dos alcaldes, molt proclius a potenciar actuacions a favor de la nostra llengua. Però la realitat és la que és i caldria canviar-la. En definitiva, som a temps de buscar solucions. Sortosament comptem amb una Acadèmia legalment contemplada per l’Estatut, que assessora i col·labora amb els ajuntaments. Les corporacions podrien reflexionar-ne. No és complicat el que cal fer però sí molt simbòlic.

Comparte la noticia