Cerrar

Y además...

Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.

Entendido

Cerrar

Edición Alicante Edición Castellón Edición Valencia DANA Arte y Moda Comunitat Deportes En valencià Opinión Sucesos TV

Secciones |

Registro

Acceso

| Síguenos en |

Boletín diario

Iniciar búsqueda

Cerrar

Estás en: EPDA

opinión

25 LÍNIES I UN PAPER

La senyera: acollidora i plural

Mesa és cronista oficial d'Estivella

LLUIS MESA - 05/10/2016

Lluis Mesa. FOTO EPDA

Arriba el 9 d’octubre. És temps de tindre en compte de manera especial la història del nostre poble. També és un bon moment per pensar en el significat que per a la ciutadania valenciana té i ha tingut un dels seus símbols actuals: La Reial Senyera. Eixa bandera que un dia al Cap i Casal va retre els privilegis reials per a estar coronada. Un dret que també van fer seu les poblacions en haver-lo rebut la capital del Regne. Pocs països compten amb una bandera amb tantes prerrogatives. Potser en altres llocs eixe fet seria vist amb més orgull i es tindria més en compte. Però també és veritat que la desfeta del règim foral valencià i la instauració del centralisme va diluir l’estima pels elements identitaris. Si a tot açò se li afig que en els anys de la recuperació autonòmica va ser defensada especialment des d’un sector ideològic, s’entén que la Reial Senyera deixara de ser vista com el símbol acollidor i plural que havia representat al llarg del temps. Dos qualitats que per elles mateixes mereixen una reflexió en vespra del dia de l’autonomia valenciana.

Primerament cal dir que la Reial Senyera és acollidora perquè no nega ni exclou res. Representa l’herència del Penó de la Conquesta, tan estimat pels valencians i les valencianes però que ara roman en l’oblit. Una i l’altre han rebut honors i reverències. El respecte a la Reial Senyera, per tant, no el menysprea ni tampoc a altres banderes com ara la Senyera de Sagunt. En segon lloc no s’ha d’oblidar que és també plural. Ha sigut emblema d’autonomisme, republicanisme i progrés. Fou lloada per il·lustres personatges com ara Carles Salvador o Sanchis Guarner. Malauradament, en els anys de la transició, va ser apropiada pels sectors conservadors que no tingueren en compte que amb la seua defensa la transformaven en un element partidista. Va estar víctima d’eixe enfrontament civil valencià.

En definitiva, el temps ha passat i estem damunt del 9 d’octubre. Així que és important mirar hui la Reial Senyera com un element de trobada de valencians i valencianes que ens unisca com a poble i que tampoc no faça oblidar-nos dels altres símbols i emblemes de la nostra història.

Comparte la noticia