Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Arriba el 9 d’octubre. És temps de tindre en
compte de manera especial la història del nostre poble. També és un bon moment
per pensar en el significat que per a la ciutadania valenciana té i ha tingut
un dels seus símbols actuals: La Reial Senyera. Eixa bandera que un dia al Cap
i Casal va retre els privilegis reials per a estar coronada. Un dret que també
van fer seu les poblacions en haver-lo
rebut la capital del Regne. Pocs països
compten amb una bandera amb tantes prerrogatives. Potser en altres llocs eixe
fet seria vist amb més orgull i es tindria més en compte. Però també és veritat
que la desfeta del règim foral valencià i la instauració del centralisme va
diluir l’estima pels elements identitaris. Si a tot açò se li afig que en els
anys de la recuperació autonòmica va ser defensada especialment des d’un sector
ideològic, s’entén que la Reial Senyera deixara de ser vista com el símbol
acollidor i plural que havia representat al llarg del temps. Dos qualitats que
per elles mateixes mereixen una reflexió en vespra del dia de l’autonomia
valenciana.
Primerament cal dir que la Reial Senyera és acollidora perquè no
nega ni exclou res. Representa l’herència del Penó de la Conquesta, tan estimat
pels valencians i les valencianes però que ara roman en l’oblit. Una i l’altre
han rebut honors i reverències. El respecte a la Reial Senyera, per tant, no el
menysprea ni tampoc a altres banderes com ara la Senyera de Sagunt. En segon
lloc no s’ha d’oblidar que és també plural. Ha sigut emblema d’autonomisme,
republicanisme i progrés. Fou lloada per il·lustres personatges com ara Carles
Salvador o Sanchis Guarner. Malauradament, en els anys de la transició, va ser
apropiada pels sectors conservadors que no tingueren en compte que amb la seua
defensa la transformaven en un element partidista. Va estar víctima d’eixe
enfrontament civil valencià.
En definitiva, el temps ha passat i estem damunt
del 9 d’octubre. Així que és important mirar hui la Reial Senyera com un element
de trobada de valencians i valencianes que ens unisca com a poble i que tampoc no
faça oblidar-nos dels altres símbols i emblemes de la nostra història.