Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
La por als mitjans de comunicación al Camp de Morvedre: l'incident a Petrés i el secretari de Canet d'En Berenguer
Lluis Mesa és cronista oficial d'Estivella
0
LLUIS MESA - 01/10/2014
Lluis Mesa.
Una de les
millors virtuts de la democràcia, per no dir-ne la fonamental, és que el poble
és governat segons el que decidix. Suposa un sistema en el qual tot no s’acaba
amb la tria de representants que gestionen. També necessita, per ser real, que
els poders públics potencien la transparència de les seues accions. Una tasca
en la qual tenen un paper fonamental els mitjans de comunicació. Ells porten la
realitat política a la ciutadania fins al punt de fer-la encara més clara. Eixa
és la raó per la qual en un règim democràtic han de facilitar-los sempre la
seua activitat.
Esta teoria
tan fàcil d’entendre i respectar, resulta difícil d’aplicar a alguns polítics. Ells
no volen entendre que l’accessibilitat dels periodistes no és un caprici sinó
el desig d’arribar millor als governats. No comprenen que quan estan presents tot
arriba millor als seus destinataris. Eixa situació passa als estats, a les
autonomies i a una comarca com la nostra, quan la premsa vol acostar-se a la
veritat.
La història
del secretari de Canet amb la premsa és un fet que no arriba sols al director d’un
periòdic gratuït sinó que esguita també altres diaris. No es contenta amb
criticar-los o impedir-los l’accés a la informació sinó que s’erigix en garant
del periodisme. Però no tot acaba allí. El mes passat fórem testimoni d’una
agressió a Petrés a una fotoperiodista sense que els poders municipals pogueren
controlar la situació. Fa uns dies a Alfara de la Baronia la premsa va tindre
problemes per retratar un ple. Estes situacions són puntuals, no obstant això ens
ha de fer pensar al voltant de l’actitud dels polítics comarcals cap a la
premsa.
En definitiva,
els treballadors de la política continuen en gran part sense assimilar el paper
dels mitjans de comunicació. Molt sovint pensen que busquen el seu mal i que
sols han d’acudir estos als actes quan els criden els governants. Confiem que
la ciutadania, amb les seues renovades actituds, els facen saber que no sempre van
per bon camí, si volen aprofundir en la democràcia i fer més real un govern
transparent.