El futur d'una ràdio autonòmica pública valenciana

Lluis Mesa. FOTO EPDA

En estos últims mesos s’estan fent passos decisius en el naixement d’un nou projecte de comunicació públic i en valencià. Un procés que tot i que continua oblidant en part que els antic treballadors i treballadores no foren els culpables del caos de l’antiga RTVV, continua avançant. Malgrat l’injust comiat d’un col·lectiu, encara hi ha lloc per a l’esperança en el sentit més ample de la paraula. Fets com el procés selectiu d’un director general indiquen que alguna cosa és diferent. Però en tot eixe tema hi ha un cas al voltant del qual cal avançar més del que s’està fent: el model d’una ràdio autonòmica. Un repte que ben bé es mereix una reflexió. Les ones radiofòniques continuen tenint sentit en el segle xxi. No és un element de segon orde. La proximitat i la fàcil integració del mitjà en la vida dels oients l’infonen un gran valor. De la mateixa manera un dial públic, en valencià i amb consciència autonòmica és necessari. No és la germana menor d’un projecte. Necessita pensar-se i crear-se per ella mateixa.

 En eixe sentit, hi ha dos pautes que s’han de tindre en compte: ha de ser un servici públic fidel a la societat i cal que tinga proximitat a la ciutadania. El primer principi suposa una preocupació per la llengua, la cultura i la realitat del territori. El segon significa que ha d’estar integrat en l’espai i sense la llunyania que tenen tots els projectes televisius. La immediatesa i el recorregut mínim ha de ser clau. Eixe aspecte fa que siga clau que la ràdio autonòmica s’instal·le al cor de la capital i no a uns quilòmetres del Cap i Casal. Una necessitat que es fa més factible si es tornara a comptar amb les instal·lacions de l’avinguda V. Blasco Ibáñez que encara són propietat de la Generalitat.

 És vital, per tant, que la ràdio es prenga amb molta seriositat dins del projecte del mitjà de comunicació públic i que esta siga part de la ciutat. En definitiva cal confiar que la ràdio autonòmica valenciana estiga en primera línia de prioritat dins del nou mitjà públic. És important que es valore la importància de la seua ubicació per a ser un bon servici públic. Així que cal deixar lloc a l’esperança i creure encara que unes ones en valencià no privades són possibles.