El Consell del Patrimoni de la Humanitat Saguntí

Lluis Mesa. FOTO EPDA

En els últims temps s’han sentit bones notícies que apunten a una revalorització del patrimoni. D’aquella imatge de Sagunt com una ciutat de pedres antigues a la conscienciació que és un tresor a conservar i redescobrir no ha succeït tant. Potser el problema de passat fóra la classe política que no s’ho prenia massa seriosament. Sortosament la situació ha canviat. Els passos donats per l’anterior corporació saguntina foren interessants i han permés de continuar avançant ara amb més intensitat. Entre tota eixa situació l’esforç més singular i vertebrador és la candidatura de Sagunt com a Patrimoni de la Humanitat. Una acció que encoratja a l’alegria i també a la reflexió. És clar que no serà un treball fàcil. Darrere d’un nomenament han d’existir inversions i accions rotundes. Per eixe motiu la constitució d’un consell assessor per a tirar endavant la candidatura és del tot positiva, si no aspira a ser localista sinó local amb sentit universal. Esta idea sembla que es té en compte en gran part. La inclusió de prestigiosos especialistes valencians, d’organismes culturals i destacats investigadors locals ho demostren. Tanmateix tal vegada no s’ha considerat totalment que el patrimoni no acaba en les muralles de Sagunt. La ciutat vertebrà la construcció d’un seguit d’elements patrimonials que no poden quedar-se amagats en este procés. Valga com a exemple la ruta de vil·les romanes que partix del municipi i continua a Petrés i Estivella, per esmentar-ne alguns.

 Ara per ara eixa realitat comarcal resta parcialment amagada en este lloable Consell. De segur que, amb el temps, es tindrà en compte. Els investigadors comarcals, com ho estan els saguntins, han d’estar representats en eixa institució oficial perquè el suport de la candidatura saguntina tinga la màxima pluralitat. No s’ha d’oblidar que el repte és la realitat patrimonial d’una ciutat que a més de ser ho és capital comarcal. En definitiva, benvingut el Consell i tots els esforços destinats a fer-lo útil i eficient. Però que no s’oblide que la comarca no són sols entitats amb cognom comarcal. També ella i els seus estudiosos es mereixen una veu.