Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
L’expressió
“vergonya cavallers!” amaga el sentit més genuinament valencià
i es referix a l’honradesa tradicional dels valencians i de les
valencianes, quan esperen que la persona a la qual es dirigixen
reaccione amb respecte i fidelitat i no ho fa.
Hui
és el dia en el qual eixa expressió la pronuncien els valencians,
valencianes i els espanyols en trobar-se enganyats i manipulats.
Ells, fent ús del seu dret, acabaren l’any dient que desitjaven
una altra manera de governar. Digueren que no volien saber res de
majories. Manifestaren que els partits tradicionals havien de
transformar-se i que necessitaven la presència de noves forces
polítiques sorgides de la impotència i el desànim. Totes eixes
demandes a hores d’ara han trobat resposta: la incapacitat per
fer-les reals.
Els
polítics sempre han dit que el poble mai no s’enganya i han
presumit de respectar les decisions populars. Tanmateix en este
moment li han dit a la ciutadania que no pensa bé i que cal
expressar-se d’una altra manera. Moltes voltes s’ha dit que la
política no escolta la ciutadania. No hi ha prova més evident que
esta dissolució de les cambres per no haver-se trobat govern. S’ha
demostrat que els vells partits no són capaços d’actualitzar-se i
que les noves forces continuen amb les pinzellades dogmàtiques
heretades dels partits de sempre.
En
definitiva, la desconfiança, el desànim i la impotència dels
ciutadans i de les ciutadanes expressats en les urnes han sigut
silenciades. Els han faltat el respecte i els han dit que paguen
electoralment i econòmicament el que ells havien d’haver arreglat.
Si els partits polítics hagueren de pagar econòmicament unes noves
eleccions, de segur que no s’haguera arribat a eixe moment. Les
eleccions són la festa de la democràcia però hui és moment de dol
i frustració. La distància amb els polítics és encara major. Què
han deprés dels problemes de cada dia i del que necessita la
població? Què poden prometre o aportar? Vergonya cavallers!