Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
No
fa moltes setmanes esmentàvem la necessitat que té la societat de
ser consultada. Cal que el vot no sols siga per triar representants
cada quatre anys sinó que es fa necessària també la implicació de
la ciutadania en les destacades realitzacions que fan els governants.
No obstant això, els objectius de les consultes han de tindre una
finalitat concreta. Han de suposar un exercici racional que no
qüestione els drets fonamentals i que pose èmfasi en tot allò que
es pot canviar per a millorar la societat. En els darrers dies ens
hem desdejunat amb una original idea de la conselleria d’Educació.
Es pretén potenciar la participació dels pares i les mares en
l’activitat del centre. En abstracte, és positiu que s’hi
vincule millor els sectors educatius. Però el més xocant és la
qüestió plantejada: el model lingüístic del centre. Resulta
estrany que es pregunte per l’exercici d’un dret fonamental que
es reflectix en el moment de la matriculació de l’alumnat. És tan
sorprenent com ho seria si es consultara la ràtio d’alumnes o el
perfil que es desitja per al professorat dels xiquets i de les
xiquetes. Sembla, segons ha expressat la Conselleria, que el resultat
no és totalment vinculant. Però, és clar, resulta un primer pas
per a modificar l’opció dels pares i el suport a la llengua
pròpia. Els models aplicats pels centres han estat aprovats pels
consells escolars on estan representats els sectors de la comunitat
educativa. Per què, per tant, pot arribar a tindre més valor la
paraula dels pares i les mares que la veu d’eixe organisme? On
quedarà la promoció positiva d’una llengua pròpia que encara viu
en condicions desiguals? On restarà, en obrir-se eixa via
participativa, el reconeixement que l’Estatut fa del valencià com
a llengua pròpia que s’ha de protegir? En definitiva, sempre és
benvinguda l’augement de la participació dels sectors de la
comunitat escolar. Però no s’ha d’oblidar el paper dels consells
escolars com a òrgans participatius i plurals. S’ha de tindre
present que els drets fonamentals i la seua vigència no poden
llevar-se arbitràriament amb una consulta. Així que consultem el
19-D o qualsevol dia per créixer però no mai per desorientar o
crear tensions estèrils.