Clam pel poble de Sagunt contra la desindustrialització

Lluis Mesa.

Hi ha moments com estos en els quals necessitem no reprimir el sentiment d’impotència històrica. Percebem de manera intensa com la capital de la comarca novament ha estat deixada de banda. S’ha vist desolada i sense el suport necessari. Va trobar-se lluny de l’imperi romà en ser invadida, sola per fer front a la invasió francesa o ignorada per a tirar avant la seua indústria en els anys 80 del segle passat. Sembla que al llarg dels temps, a causa del seu gran pes històric, s’ha pensat que sempre podia fer front a les adversitats sense cap ajuda. S’ha considerat que no posseïa la feblesa d’altres ciutats que s’han desfet en el temps per no haver pogut fer front a les realitats més negatives. En este 2015, una altra vegada el nostre Sagunt es queda sol. El cas de la fallida de Bosal o tants altres són mostres d’engany a una societat. És el reflex de promeses incomplides, d’abús i avassallament. La ciutat i la comarca no poden quedar-se callades.

No es tracta sols de mostrar la solidaritat davant la desgràcia d’uns treballadors. Significa també dir que Sagunt existix i que ha d’estar considerat amb dignitat. Cap empresa o entitat, per gran que siga, pot tractar amb mentides i falsedat a un municipi. S’ha d’evitar que este temps de crisi no siga una nova excusa per ignorar la població. Toca, per tant, mostrar la veu democràtica i el clam d’un poble que es troba ferit. La marxa al Cap i Casal de l’altre dia, la manifestació del 22 de gener i qualsevol altre moment posterior són bones ocasions per a fer-ho. Demostrem que existim com a comarca i que som un poble.