Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Mesa és cronista oficial d'Estivella (Camp de Morvedre)
0
LLUIS MESA - 16/09/2015
Lluis Mesa.
Quan Europa era una utopia llunyana a la qual
miraven els grups socials més avançats d’Espanya; es pensava que era font de
llibertat, cultura i solidaritat. Es veia que la integració en aquell món
suposava una democràcia real i una manera de compartir i superar adversitats
entre pobles. La desitjada integració europea va suposar l’arribada d’ajudes
que semblaven anaven a ser eternes. Tanmateix la lluita per les desigualtats
havia d’haver estat molt més que unes quantitats econòmiques, en alguns casos
no de tot encertades, per abandonar conreus o la comercialització de productes.
Els anys han passat i esta Europa nostra ha preferit subvencionar a estats que
hi entraren a última hora i sense passar el llarg procés de l’estat espanyol. A
poc a poc s’ha dedicat especialment a quadrar números abans que situar-se al
costat de les nacions que ho estaven passant mal, És clar que totes dos accions
eren necessàries però no les úniques a tindre en compte. A més, s’ha demostrat
que la gestió de la Unió Europea no es realitzava des d’una política unida
entre iguals sinó des del cor d’Alemanya. Aquell país que es reunificà amb el
vistiplau i la mànega ampla dels socis europeus que li condonaren deutes i li
permeteren actuar sense control. El mateix que no ha tingut pietat a aplicar
dures polítiques contra els germans grecs, portuguesos o espanyols.
Hui d’una
manera reduïda eixa Europa social s’ha obert, encara que siga al món exterior.
Alemanya, dictadora de les directrius de la Unió, s’ha acostat als refugiats de
Síria d’una forma intensa. És com si s’haguera despertat al valor de la
solidaritat. Amb ella tota la UE es planteja ja polítiques solidàries. Sembla
que esta ha recuperat el seu esperit social. Un gran triomf sobtós que fa
preguntar-se si eixe sentiment acollidor no es podia haver aplicat quan la
crisi va fer acabar amb els ideals d’una Europa d’encontre, Confiem siga este
el principi d’un nou temps que ajude a reflexionar al voltant del que s’ha fet
i s’ha deixat de fer estos darrers anys. Tant de bo faça pensar que una Europa
social és possible i necessària.