Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Esta societat nostra va estar centrada durant
molts anys a mostrar els signes identitaris com a elements d’enfrontament.
Qualsevol acte d’afirmació valenciana creava conflicte. Tot va sorgir
especialment amb la Transició. Aleshores la falta d’autoestima va fer que la
intervenció d’interessos foranis portara a la bipolarització més radical. Va
sorgir una guerra civil social definida pel conflicte de símbols que fins al
moment no eren antònims. En el cas de la llengua pròpia eixa situació es va
viure amb més intensitat. Des dels anys 80 alguns ens encabotàrem a demostrar
que esta i el poble valien més per la seua unitat que per les seues
diferències. Diguérem que podríem
fusionar els esforços col·lectius per a
fer que avançara l’ús social de la llengua. La resposta no fou entesa totalment
perquè molta gent continuava vivint de l’enfrontament. No obstant això, eixe
discurs conciliador, batejat aleshores com a tercerviista, va avançar socialment. La constitució de l’Acadèmia Valenciana
de la Llengua (AVL) fou hereva d’eixe esperit de concòrdia. El treball de l’AVL
des d’aleshores ha sigut intens i els resultats majors que els esperats. Tanmateix,
encara queda un sector que no ha sabut o no ha pogut integrar-se en eixe esforç
conjunt de fer créixer la llengua. En
estos dies s’escolta que es possible entendre’s. S’ha dit que la Reial Acadèmia
de Cultura Valenciana i l’AVL poden arribar a conviure i enriquir-se mútuament.
Una notícia del tot positiva per a esta societat i també especialment per als
qui des de fa tants anys defenguérem retrobar-nos en el que ens unix.
En definitiva, sembla que ara, després de
tant de temps, sí que anem cap a una pau lingüística. Confiem que el desig de
trobar-se i enfortir la llengua supere qualsevol desacord. D’eixa pau depén el
futur del valencià, el qual sols per ser nostre mereix la nostra estima i
protecció, per damunt de qualsevol interés personal. Així que aplaudim eixe
camí i esperem amb goig que el valencià no siga un problema sinó una
oportunitat de mostrar-nos com a poble unit.